El Teatre Núria Espert va tornar a convertir-se en l’epicentre de la celebració del Dia d’Andalusia a Sant Andreu de la Barca, en un acte que any rere any ret homenatge als andalusos i andaluses que un dia van deixar la seva terra natal per iniciar un projecte de vida al municipi.

La commemoració, celebrada el 28 de febrer, coincidint amb el Dia d’Andalusia, va repetir el format ja consolidat des de fa anys, amb la participació de diverses entitats culturals que mantenen viva l’essència del sud a terres catalanes. Sant Andreu de la Barca, poble d’acollida, ha estat durant dècades la llar d’una de les comunitats més nombroses de la ciutat, que ha contribuït de manera decisiva al seu creixement social, cultural i econòmic.

L’escenari del Teatre Núria Espert va acollir les actuacions del Centro Cultural Andaluz, AV La Plana, el Coro Rociero Virgen del Rocío, l’Escola de Dansa Sonia Navarro, el Casal de la Gent Gran Mª Aurèlia Capmany, Sergio Barroso i la Peña Sevillista La Giralda. Totes elles van oferir una mostra de talent i arrelament cultural, posant en relleu la vitalitat de la cultura andalusa més enllà de les seves fronteres geogràfiques.
El públic va poder gaudir de poesia de Paco Lara, cant, ball i música en una exhibició d’art que passa de generació en generació sense perdre l’arrel andalusa, per molt lluny que es trobi de la terra d’origen. El flamenc, les sevillanes i els cants tradicionals van omplir el teatre, reafirmant una identitat viva i compartida.
Més enllà del caràcter festiu, l’acte vol ser un reconeixement col·lectiu a totes aquelles persones que van emigrar d’Andalusia amb l’esperança d’un futur millor i que van trobar a Sant Andreu de la Barca un lloc on arrelar. La seva empremta forma part indissociable de la història recent del municipi.
Pel que fa a la nota política, en aquest tipus d’actes l’actual govern municipal no deixa passar l’oportunitat de reivindicar, amb solemnitat i fotografia inclosa, la seva suposada proximitat amb el poble andalús de Sant Andreu de la Barca. Una proximitat que, si més no sobre l’escenari, es proclama amb convicció. Tanmateix, aquesta sintonia institucional contrasta amb el fet que encara resta pendent de complir-se allò que es va aprovar en ple: la moció de reconeixement a Blas Infante, considerat el pare de l’andalusisme. Un detall que convida a pensar que, potser, la complicitat amb la comunitat andalusa és més visible als faristols que no pas als acords efectivament executats.
Amb tot, la celebració va tornar a evidenciar que la cultura andalusa batega amb força a Sant Andreu de la Barca, en una jornada de memòria, orgull i convivència que reforça el caràcter obert i acollidor del municipi.










